Indrets coneguts

Placeta a Sant Hilari Sacalm

He passat tantes vegades pel mateix lloc, 
a vegades sola, a vegades acompanyada.
I no sempre he sabut veure
aquell reflex de llum que ens retorna 
el cel llunyà fins a nosaltres.
I aquell camí que se'ns amaga darrere quatre parets.
I un dia ho veig tot com si fos el primer cop.
Un arc que ens acull i uns colors que ens donen vida.
De cada passa en fem una nova mirada.
Som llavor, encara, dels nous horitzons que volem.

Camí de bosc

Molsa de llum,

dins de l'obaga grisa

verd resplendent.
.........................................................carme

Verd esperança, 
impuls de vida, 
tot és possible
.................................................Joan Gasull

resplendent verd 
dins la grisa obaga
llum de molsa
......................................................Elfreelang

Uns bens pasturen
a sobre un pam de molsa
al meu pessebre.
......................................................Xavier Pujol

....

Bon Nadal a tots

Blanc de neu, per la puresa i la generositat de l'ànima

groc al cor, pel records i el desig de retrobament.

Bon Nadal a tots amb tota la pau, l'amor i la llibertat.

Arbre de Nadal 2017

El millor arbre que podem guarnir,  ja el vam guarnir al  carrer Marina. 

NO HI VEIEU UN ARBRE DE NADAL?

Us volem a casa. Us recordem cada dia. 

Rosella per a l'Helena...

No t'aturis, ja sé que és hivern.
Si vols roselles hi haurà roselles.
En el somni dels dits neixen les flors.
En la mirada hi ha tacte de pètals.
Alçaran el cap quan sigui l'hora.
Encara no sé quin serà el camí,
ni si el final és prop o lluny. 
Sense que hagi pogut aprendre gaire,
sé que si volem roselles hi haurà roselles.
Encara que sigui hivern.

Passatge a Sarrià

Fotografia de Miquel Àngel Vich

Les nostres passes
acompanyen els mots,
mai al revés.




































Hi ha sempre un misteri en els passatges, perquè la claror ens arriba diferent enlluernadora i màgica.
Les meves fotos fetes amb massa pressa, (impacient que soc, massa sovint)  no fan justícia a la realitat.

Els colors de foc que m'acompanyen

Diàleg d'un post que ve de la Mònica

Sento els colors de la tardor
sobre la meva pell.
I sento el vent, ara suau,
ara potent, que se m'emporta.
Batego al seu ritme
malgrat jo mateixa.
Hi ha un final que s'apropa.
D'oblit i de descans reclòs.
Reposo, ara, sobre la randa més fina
en la fredor de la tardor tan avançada.
Sí, faré una pausa
mentre em durin
els colors de foc que m'acompanyen.
Els viuré com el darrer adéu,
encara bell, cap a aquest món
sovint, el més inhòspit.

Marieta sobre una fulla seca

D'una foto de l'Anna_lara trobada a l'Instagram

Tan quieta, tan petita, tan fràgil,

em mantinc a les acaballes del meu món,

però no oblideu que tinc ales.

Buscaré la claror i les fulles tendres de nou.

Hi ha arbres i plantes perennes,

i sobreviuen a l'hivern amb un verd que no cedeix

ni claudica davant dels negres més foscos

i avançats de la descomposició final.

Quan el moment serà arribat, volarem.

Peixets 2

L'anhel de transparències en cada mirada.

El moviment incessant i opac de cada dia.

Des de les profunditats miro amunt, cap a la llum.

Si em pots veure, crida'm o vine a buscar-me.

L'instant  present, entre la superfície i la profunditat.

Entre dues aigües, nedant, nedant, sense aturar-nos.

Hi ha el tacte fresc de l'aigua sobre la pell, 

i el tacte inesborrable de la pell sobre la pell, 

com qui arriba a casa, al lloc segur.

Oasi d'aire, dintre l'immensitat de l'aigua.

Peixets

Si en el laberint d'aigua de mil camins
algun dia ens creuem atrafegadament,
no pensis pas que no vull quedar-me.
Només que fujo d'enlloc per no anar enlloc.
Creua'm i fem de l'instant permanència.
Toca'm i fem del contacte companyia.
Besa'm i que la solitud pugui sentir la dolçor als llavis.
Mira'm en la llum verda i transparent del sol a l'aigua
i explica'm allò que només explica un xiuxiueig.

Clavell de moro

Torna'ns els colors
que no són pas teus.
Rivets de groc arreu
envolten les ferides.
Cada pètal és un llaç.
I cada flor fa resistència.

Tardor a les fulles

Mentre es bressolen
amb el seu darrer vent,
tasten el vol.

Bressola'm l'ànima 

i fes-te present abans que em perdi.

No sé si em retrobaré altra vegada.

Hi ha massa coses apreses 

que hagués volgut no aprendre mai.

Som tan fràgils com les fulles seques,
encara penjant d'una branca. 

Amb vida eterna fent-nos terra.

Un vell far

Em sento com un vell far
que un altre far albira.
Si la claror se'm fa lleu
amb la teva creixeria.

Xuclarem llum de la lluna,
voldrem la terra daurada.
Del desert, d'aquesta duna,
en farem terra llaurada.

Poema que ve de ca la Galionar

Amb la xarxa pescarem els reflexes
de la llum del far.
Amb el cabàs la llum de la lluna.
...................................................................Xavier Pujol

Crisantem lila

D'una fotografia de l'Anna_Lara67  trobada a l'Instagram

Llavis de pètals,

el calze de les mans

esguard capvespre.
carme.....................................

A s'hora baixa
l'amor em demanava
un petó als llavis.

.........................................xavier

Relats conjunts

Aquesta va ser l'última vinyeta del còmic d'en Batman i en Robin.

En Robin va creure, amb molt seny i valentia, que la violència no és acceptable, vingui de qui vingui.

Va sortir de la vinyeta, va sortir de la pàgina i va sortir del llibre.

Mai més no van tornar a viure aventures junts.

Els cercles concèntrics de Cristina Casas i Mata

Una novel·la que gira a l'entorn de la poesia de Vinyoli.

És la història de vides plàcidament normals, a les quals sempre hi falta alguna cosa... com la vida mateixa.

Enganxen les paraules, no pas l'argument.
Com si llegíssim un text ple "d'aforismes".
Com aquests:

Fragments:

"- És més fàcil callar - responc. No és res nou, el silenci sempre ha estat per a mi la sortida fàcil."

"Jo no  sóc més que un arbre que s'allunyà del bosc, cridat per una veu de mar fonda."  (Vinyoli)

"- De vegades em sembla que visc més intensament a través de la literatura que mitjançant els meus actes."

"- És tot tan monòton. Tan sabut.
- Oh... i què et pensaves?  - pregunto servint el cafè.
- Que la vida era una altra cosa.
- Com ara què? 
- Una xaranga - ho diu rient d'aquella manera tan seva que recorda una llebre.
- No fotis, Elsa.
- Què? - pregunta agafant la tassa de cafè de sobre la taula
- Que la vida és conformar-se a fer-se vell."

"Cal retrobar-nos amb nosaltres mateixos. El camí a seguir és el de la interiorització i l'escriptura és el vehicle que ens hi durà"

"La poesia per a Vinyoli no és tècnica ni exercici estilístic, sinó actitud i anhel d'autenticitat."

"Ens vàrem perdre en el pas
inacabable i únic
de l'un a l'altre".  (Vinyoli)

Escola

Com una metàfora, la bellesa, l'acolliment, la serenor i la placidesa d'aquest porxo d'una escola del nostre país, ens explica com és de dins l'escola pública catalana.

Cuidem i defensem les nostres escoles.
Defensem i fem costat als nostres mestres.
La nostra escola és avançada, plural, respectuosa amb tothom... que la deixin en pau.

És tardor vora l'aigua

I el crit de les coses invisibles

encara fa mal.

Barbollaire

Hi ha paraules com gotes de pluja
netejant ferides oblidades.
Tenim la tardor daurada
que ens envolta el peus i el cor.
I les passes ens parlen 
damunt les fulles seques.

I la nostra remor, com la del riu,

tampoc s'atura.
Que l'hivern ens dugui
la calidesa del foc, 

el caliu de les brases.

Font d'en Gurb

Només el sol té dret a les seves taques.

J. W.  Goethe

Només el bosc té dret a la seva tardor.
Només la font té dret al  seu silenci.
Només tu tens dret a la teva absència.
Només jo tinc dret a la meva solitud.

Algú té ganes d'afegir algun "Només"?

Només el poble té dret a la seva llibertat........................................... Galionar

(Sobretot la dona) Només jo tinc dret a decidir sobre el meu cos.
(també els homes)........................................................................Xavier Pujol

Només l'aigua té dret a foradar la roca i sortir lliure en forma de doll
..................................................................................................... Maria Roser

Només el poble salva al poble .................................................................XeXu

Només cercant-lo es troba el camí.........................................................Glòria

Només nosaltres tenim dret a voler ser amos dels nostre destí
.........................................................................................................Elfreelang

Només la poesia té dret a amagar-se..........................................Helena Bonals

Passatge Isabel

Amb pas lent, travessem el passatge, on la ciutat es fa tranquil·la, on la ciutat es fa barri entre turons. Les cases i els seus jardins estan separats pel carrer i tot passejant, les eixides i els patis s'ofereixen a la vista llaminers i bells, algun de ben cuidat, algun de desendreçat i ple de vida.

Entre la imatge i el vers
es passeja la mirada.
Entre colors i paraules
el so somort de la ciutat.
Entre el camí i els detalls
la ment atrafegada pensa.
Se m'escapen de les mans
tantes coses, que només retinc
aquests versos d'un sol instant:
El color rosa d'un carrer
tan pausat i amb nom de dona.

Pd: avui la inspiració m'ha vingut de ca la Consol

La font picant de Sant Hilari Sacalm

La nit m'empaita.
La tristesa als esguards,
la boira espessa.
Ni sol, ni cel serè
fan llum, aquesta tarda.

Aquesta tanca ha trobat la inspiració als núvols al cor de Noves flors

Cercles concèntrics (o ni cercles ni concèntrics)

assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
- i mai potser no n'estaràs segur -
que has assolit el cercle convincent.

Joan Vinyoli, Cercles

assajant sempre cercles,

i si un dia em sembla 
que he assolit el cercle convincent,

puc estar segura

que la vida farà que me'n desdeixi

així que jo comenci a voler quedar-m'hi.

............................................................................Carme

Palau de la Generalitat

Fotografia del M H President Carles Puigdemont a l'Instagram

Mirem al cel 

des de les belles parets

i coronaments i gàrgoles,

buits i desnonats, tan tristament.

Enlairem-nos més amunt

de totes les presons i reixes,

per fer un camí que ha de ser nou.

Serà més lluny, l'arribada,

serà més dur i esquerp el camí,

però la tènue claror del nord, 

ara, es fa esperança.

Mirem amunt... 

Si no hi ha claror de dia

hi haurà un estel cada nit.

Fulla seca, sense ales

Dibuix d'una foto trobada a ca l'Helena.

El fràgil equilibri
de volar sense ales.
De no tocar de peus a terra,
d'habitar els somnis.
La disconformitat ens sosté.

Pd: el diàleg poètic comença allà, també.

Vitralls al sostre de Can Marsans - (Alberg de Nostra Senyora de Montserrat)

Vitralls al sostre.

Delicat aixopluc

ple de bellesa.
..........................................carme

Brodats de llum
per quan la vida és fosca.
Del cel al cor.
..........................................montse

Colors i formes
i llum i poesia
cors presoners.
........................................novesflors

Llum i color
que il·lumina la vida.
Fràgil bellesa

............................................Glòria

Passa a través
la llum pel vitrall, forma
que ho fa bell tot.
........................................Helena Bonals

Nou i vell

,


L'ombra de les velles pedres, 
es dibuixa  sobre la lleugeresa 
i la fragilitat dels vidres nous.

Espitlleres

Per petit que sigui el forat, 
per on m'arriba la llum,
l'enlluernament persisteix.

Amanyacs

Diàleg que ve de ca l'Helena

L'anhel de fondre'ns
l'aigua pura de neu

i el cos al ras.

Relats conjunts - La llibertat guiant el poble

Eugène Delacroix, 1830, La llibertat guiant el poble 

Imatge rebuda per watsap,
molt adequada al meu poema

Guia'ns, estimada llibertat,
bella dama de l'estel,
guia'ns fins a bon port.
Et seguim  dia a dia 
amb el cap ben alt,
per sobre els entrebancs,
injustícies i amenaces.
Et seguim perquè hem estat ferits
i per recuperar els nostres ostatges 
empresonats sense raó.
Et seguim sense armes ni trabucs.
Cadascú des del seu lloc
per un objectiu a aconseguir,
una il·lusió,
amb constància,
persistència,
resiliència...

Indesinenter...

LLavors...

Si he de quedar-me

darrere aquest espiell

des d'on em deixen mirar-te...

Si he de veure't tan lluny

sense sentir les onades

ni el vent lleuger que les acosta...

Si ja no puc ser sorra

que acull l'escuma blanca

de la teva revolta...

Llavors...

em quedaré molt quieta, 

amb els ulls fits a l'horitzó.

Fins que el silenci del comiat

parli més clar que les paraules.

La boira i la tardor

Una foto d'en Xavier Pujol  i un diàleg que ve d'aquí

Llum a la seva manera

groc, vermell, ocre o marró

l’hivern té una primavera

la tardor té el seu color.

...........................................................................Xavier Pujol

La tardor té el seu color.

No sé perquè me l'amaga

entre les boires i  la verdor,

jo no he sabut com trobar-la

................................................................................Carme Rosanas

No sabia com trobar-la

la màgia de la tardor;

he pujat a la muntanya

i se m'ha encongit el cor.

................................................................................Maria Roser

I se m'ha encongit el cor

en veure gent tan roïna

que vol matar la tardor

quan el fiscal els ho afina.

................................................................................Xavier Pujol

Del color de la tardor

de cada fulla caiguda

ja sento aquella remor

de la llibertat volguda.

.......................................................................................Carme

I la llibertat volguda
ja la tenim ben a prop,
a la tardor cada fulla
serà com un estel d'or.
................................................................................Maria Roser

La Llacuna

Transitàvem passadíssos de llum,  les ombres eren curtes i no ens canviaven ni el trajecte  ni la mirada. Enllà, enllà, les ombres es van fer mestresses del nostre pas. Feia fred i calia el canvi. Sortir a la claror de la plaça, a l'escalfor del sol de tardor, abans que l'hivern arribi.

Fòssils gegants

Quan serem fòssils, no ens importarà res perquè ja no hi podrem fer res. 
I serà igual que haguem estat petits, mitjans, grans o gegants.  
Millor que fem les coses quan ens importa fer-les.
Encara que ens equivoquem.