- Però com se t'ha acudit comprar aquesta reproducció per penjar-la al menjador?
- No t'agrada?
- No, no m'agrada gens, no el quadre, no, que ja es prou agressiu, sinó el fet que l'hagis comprat.
- Pensava que la força i la valentia de Judit t'agradarien i que l'admiraries...
- Home, ja et dic jo que no és pas per Judit que no m'agrada, ella va ser una estratega i guerrera valenta i l'admiro moltíssim. Ni feble, ni bleda, ni fràgil. Volia derrotar als assiris i ho va aconseguir, decapitant Holofernes.
- I doncs perquè no el vols?
- Perquè tinc por...
- Por d'una pintura?
- No, por de qui la pugui mirar... tinc por que si parlem dels assiris ells entenguin una altra cosa, tinc por que si parlem de Judit es pensin que parlem de nosaltres, tinc por d'acabar a la presó per delicte d'odi, per enaltiment del terrorisme o per terrorisme directament. Aquesta pintura és molt agressiva i ens en podrien culpar a nosaltres.
- Però, dona! si l'original està exposat en un museu de Nàpols, públicament... tothom el coneix... i és una pintora a qui jo admiro molt.
- Pitjor, encara, a veure, si a més a més de tot el que ja s'inventen, s'inventaran que som de la màfia! Em fas el favor de tornar-lo o de llençar-lo, m'és igual! No compliquis més les coses que ja estan prou complicades.
