Cantava feliç el Temerari, buit de la seva tripulació, despullat de les seves veles, la seva cançó vora de l'aigua.
El remolcador li va preguntar:
- Temerari, sembles content i no entenc què et pot alegrar en aquesta situació que et trobes.
El Temerari cantava i cantava...
- Tu no ho entendries, encara que t'ho expliqués.
- Prova-ho!
- T'agrada la feina que fas, remolcador?
- Pse... no està malament. Ajudar a arribar a port a qui ja no pot navegar, m'agrada, Portar a desballestar vaixells valuosos i importants com tu, ja no m'agrada tant.
- Doncs, alegra't amb mi, perquè a mi em fa feliç aquest final. Mai no he estat feliç amb la feina que em van assignar. No m'agrada la guerra, no m'agrada la violència i no he parat de rebre cops i de veure disparar els meus canons. Ara, tu em portes suaument, lliscant sobre l'aigua, a poc a poc, dintre la claror daurada que ens acompanya. Desitjo aquest repòs i fins i tot el que ha de venir.
-Descansa en pau, Temerari.
