"La trobaràs entre les flors", deia aquella nota que vaig trobar un matí, en sortir de casa, davant de la porta. Algun poca-solta que em vol gastar una broma, vaig pensar. No tenia ni la més remota idea de què dimonis havia de trobar, ni de quines flors m'estava parlant.
Tenia pressa i me'n vaig anar tot posant-me la nota a la butxaca. Per què me l'havia de posar a la butxaca, us preguntareu, jo també m'ho pregunto.
M'agraden massa els jocs i els enigmes, com per portar aquesta nota a la butxaca i oblidar-la o llençar-la a la primera paperera. No podia evitar de pensar coses com aquestes: "la" ha de ser una cosa femenina i això ja descarta un munt de coses; "trobaràs" és alguna cosa que jo estic buscant i potser encara no me n'he adonat; entre les flors, vol dir envoltada de flors, al mig de les flors... el primer pas ja estava fet, ja m'havia llançat a desxifar l'enigma. I a més a més, m'havia d'afanyar, entre les flors, vol dir que l'havia de trobar abans que s'acabés la primavera, sinó, malament, la pista principal en orris!
Malauradament no vaig ser capaç d'anar més enllà. I no vaig saber resoldre l'enigma.
Un cap de setmana amb una de les escapades i passejades pels camins de ronda, la vaig veure: la caseta o la cabaneta, petita, petita, molt bonica, entre les flors. Caseta és femeni, buscava jo una caseta? no, no la buscava, però era tan bonica! I si encara no sabia que la buscava? Entre les flors, això era indiscutible.
Vaig remoure cel i terra per trobar de qui era la caseta i perquè me la lloguessin per un any. Tot just hi cabia un llit, una taula i una cadira, una cuineta de camping i un lavabo de roulotte, però m'hi vaig llençar de cap. Si jo no havia sabut anar cap a l'enigma, doncs que vingés l'enigma cap a mi, em semblava un regal. La vaig convertir en el meu refugi, davant del mar i entre les flors.
