No podia dormir, aquestes flors, feien un so metàl·lic, de tant en tant a la nit, que em recordava el timbre dels despertadors antics, aquells que tenien com una mena de martellet que picava alternativament un timbre i l'altre. Sí, sí, tothom em deia que eren imaginacions meves, sobretot la meva germana, i em repetia que això era impossible, que les flors no fan soroll metàl·lic.
Però la que no dormia era jo i per quedar-me tranquil·la, vaig agafar aquestes flors amb la seva torratxa corresponent i les vaig regalar, precisament, a la meva germana, ja que ella es veu que no tenia imaginacions d'aquesta mena, com jo, i a més a més em deia que li agradava molt aquesta planta, perquè era "diferent": les flors semblaven tulipes però no ho eren ben bé.
L'endemà em va trucar una mica enfadada: "Escolta'm, aquest coi de flors, resulta que toquen les hores i les mitges, però van deu minuts avançades, què puc fer? Al menys anessin a l'hora!"
