Aquest poema ve de ca sa lluna
Potser ja no ens queden llàgrimes, després de tanta vida.
Hi ha una pau endins i una placidesa llargament treballada.
I la tristor infinita que no desapareix, davant de la realitat més crua.
dilluns, 18 de setembre del 2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...