Li agradava anar pels camins entre els camps, entre els prats, passejant més que no pas corrent, pels camins amples, planers i tranquils. Fugia dels camins de bosc o de muntanya, estrets i costeruts, on trobava que es molestava sempre els pobres vianants que no sabien on amagar-se per a no ser atropellats pels ciclistes més aventurers.
Era ben fàcil, pedalava amb entusiasme i amb la seva imaginació podia anar on volia i també esquivar qualsevol entrebanc o lloc difícil. La seva bici mai no molestava ningú, no es movia de lloc, era estàtica. Ell, amb la seva bici i un llibre, viatjava tant lluny com volia.
