Hi ha arbres que tenen fruits estranys, inusuals i ben bonics. No es poden menjar, però alegren la vista i la vida. Imagino la il·lusió i la diversió de tota la gent que han fet aquests treballs. En aquest poble del Pla d'Urgell fins i tot havien tancat al públic una zona de pàrquing per a poder lluir millor les seves figures fetes de ganxet.
Un blog no és pas un arbre, però d'una manera o altra també m'ha donat fruits. En disset anys, hi ha hagut èpoques molt diferents, intenses, divertides, importants, cansades, de fluixera, però sempre hi ha hagut amics, companys de viatge, i còmplices de moltes coses. Hem arreplegat una bona colla de llibres, dels uns o dels altres o de tots plegats. I unes amistats que ja es queden amb nosaltes per sempre.
L'arbre de la imatge té molts fruits treballats per molta gent. El meu blog encara en té més: incontables. Moltes gràcies per ser-hi, amics i per continuar venint per aquí.
