Poema inspirat en aquest, de l'Anna Molina.
Quina sort tenir-nos
com aixopluc dels desconsols
d'aquest món, sempre massa injust.
Passaria mil camins
per estar amb tu
i sentir el teu batec de pau.
Quina sort el bosc i les muntanyes
i els camps i les masies que ens vetllen.
Quina sort no necessitar gaire dels mots
i tenir-los, només, com un tresor afegit.
Quina sort, l'abraçada i el riure...
Quina sort, la nostra sort!
