Hi ha color d'hivern a les muntanyes
i un neguit petit que arrissa l'aigua.
Només en la superfície més llisa
s'hi emmiralla, la vida.
Fragments inconnexes plens de sentit.
El sol enrogeix els arbres despullats
i la claror de tarda alimenta els somnis.
Nua, la branca, dibuixa sobre el llenç
gris i verd tota l'esperança
d'uns borrons nous,
que encara no sabem veure.
