Lligabosc,
escurço el pas per saludar-te.
T'agafes fort per sostenir-te
en murs, en heures
en arbusts ressecs
que et manlleven la flor.
M'enduc el gest,
l'atreviment de crèixer,
enllà, enllà sense aturar-me.
L'olorosa flor com a penyora
i l'intercanvi:
tu m'ajudes a no caure ran de terra,
jo t'ofereixo els colors de les meves flors.
