A la vora del castell,
carrerons que se'ns amaguen,
troncs de glicines potents
que cada balcó guardaven.
La pedra de la muntanya
ajaguda com un drac
ens recorda que fa poc
allà hi havia un fossat.
Ara cavallers valents
encara enlairen senyeres
i unes delicades mans
embelleixen les voreres.
Encara expliquen la història
encara alcen la veu.
I cada divendres sant
si hi aneu, els trobareu.
