No buscava cap casa. No en necessitava cap més, ja en tenia prou amb una, la seva. Però és va fixar que en aquests ampits amples i sobrers que van ser fets per acollir jardineres i flors, avui només hi havia runes.
Tampoc tenia diners per comprar-la ni que fos una casa atrotinada. Per això, va decidir que (encara que no fos seva ni tan sols fos habitable) retornaria les flors a aquells prestatges exteriors. Va netejar la runa, va comprar jardineres i uns poms rodons de crisantems grocs que enamoraven. Cada setmana s'enfilava fins al primer pis per regal-los i bé, la casa no era seva, però semblava que li somreia, o potser eren les flors? En qualsevol cas, ella sempre els retornava un somriure satisfet.
