Dalt de tot del turó, aquest indret, que vigila la Garrotxa, silenciós i buit, només em parla d'absències.
Uns infants d'edat desconeguda, perquè ja no hi són, han deixat el seu record en objectes de joc que mantenen tossudament la seva posició en el temps.
Els espais que expliquen tants d'aplecs i tantes trobades que no hem vist mai.
Ningú no ens rep, ningú no ens veu.
Només dos gossos pacífics i indiferents ens diuen que hi ha vida quotidiana. I un gatet, negre, menut i prim ens busca i ens busca. El decebem sense poder-ho evitar quan fica el cap dins de la motxilla repetidament i només troba blogs i pintures i res per menjar. "No m'ho puc creure"... semblava dir-nos.
