Fotografia feta ja fa uns anyets a Bordeus
Imagino un futur
de pas decidit i paraigües vermell.
A mig camí, entre feliç i nostàlgic.
Per construir-lo,
per fer-lo realitat.
El vull.
I a dins de mi
el pas es fa vacil·lant
(no, no, no, no és això)
i el paraigües perd color
(casumdena!).
Torno a començar:
Imagino un futur
de pas decidit i paraigües vermell.
Feliç i brillant, per construir-lo.
