Relats Conjunts d'octubre: sirenes

Klimt  Sirenes  1904

- M'encanta aquesta pintura de  Klimt.

- És ben bonica sí!

- No trobes que fa somiar? A mi aquestes sirenes em tenen el cor robat.

- Ho entenc, però et podria demanar un favor?

- Sí, i tant! Demana'm el que vulguis, sireneta meva!

- Doncs precisament volia demanar-te que no em diguis mai més sirena, ni sireneta...  

- Oh!  No t'agrada?  Quina llàstima!

- Des que tenim aquest quadre penjat, que cada cop que m'ho dius em sento atrapada i  anxovada com elles...  massa sirenes per tant poc espai.

Biure o Viure, ves a saber!

Tot va ser arribar a Biure i conèixer l'alcalde. No estava pas programat, nosaltres passejàvem i ell passava per allà i ens va parlar.  Ens va explicar que el nom del poble havia estat oficial de les dues maneres, segons les èpoques. I que les dues ortografies tenien defensors i contraris.  

Sembla ser que al final ha guanyat la be alta. Però és un lloc bonic i tranquil que segur que s'hi ha de viure (o Biure)  molt bé.

 

Moment a Avinyonet de Puigventós

Després del rentador, quasi colgat, 

amb la vegetació que se'l va menjant, 

amb peixos,  

amb tot el seu romanticisme i abandonament, 

passem en pocs minuts a aquesta església de Sant Esteve, 

fortificada, 

amb merlets i fossat, 

immensa i impressionant. Contundent.  

Com canvia la mirada que hi posem, 

amb aquests contrastos tan sobtats. 

 

Escales a Orriols

Amunt i crits!

Pujarem, amb els peus tan malmesos com les escales.

Amb l'equilibri precari que ens fa anar de tort.

Pujarem poc a poc, sense aturar-nos.

 

La Muga a Albanyà

 A vegades la claror més intensa, no deixa veure el fons.

El cel i els núvols ens amaguen qui som.

La fosca també.

Hi ha aquell punt entremig, que és on ens podem veure 

tal com som, sense que cap reflex ens amagui.

Agullana

A vegades hi ha murs immensos que semblen infranquejables.

Les petites finestres no ens deixen veure els tresors interiors.

Petits tresors quotidians o potser fins i tot algun d'extraordinari.

Però sabem que hi són, els hem vist en altres moments.

O quan vivíem a l'altra banda del mur o quan sabíem mirar lluny.

La finestreta sí que la veiem, sempre ens manté l'esperança.

Vermells de tardor

Busco el vermell

tant és que sigui vermell de pètals,

com a la primavera

vermell de cireres o de maduixes,

quan arriba l'estiu,

o vermell de fulles de tardor.

Un vermell que m'empenyi

que em desperti,

i que em pinti del tot, alguns moments.

 

 

Cadena d'haikus

Sant Miquel d'Engolasters

Si tu em somrius

em venen tots els records

de quan no dèiem res.

...............................................qui sap qui...

Si tu em somrius,

ja no ens calen paraules.

Ja m'ho dius tot. 

.................................................carme

Quan tu somrius,

jo perdo les paraules.

Mirar-te és tot.

..............................................qui sap qui...

Ja no hi fa res

si perdo les paraules.

Bateguem junts.

................................................carme

Són les paraules?

Són les que ens uneixen?

O, és el seu so?

.......................................qui sap si...

És el seu so,

xiuxiueig de maduixa

ritme del cor.

.............................................carme

El cor repica

les campanes bateguen,

tot és possible.

.............................................Xavier

Té la campana

el batec del cor perdut

repic al ritme.

......................................qui sap si...

Per al teu fons

no et calen les paraules.

Són per lingüistes.

...........................................Helena 

Am Tag des Lächelns
feierte ich Geburtstag.
Na, so ein Zufall!

El dia dels somriures
Estic celebrant el meu aniversari.
Bé, quina coincidència!

.......................................Sean Jeating

Els Pessons

Mirant el llac:

l'estany també envelleix:

la boga avança.

Res no és igual

però el llac i les persones

guarden l'essència.

Després dels anys

i tants retrobaments

som vora el llac.

……………………………Carme

Fa més vell el temps
el clot tot ell ple d’aigua
amb el nom de llac.


Ho canvia tot  
el temps que ens envolta  
sent sempre igual.


T’estima el llac 
i et deix remullar-te 
per ser un amb ell.

………………………….qui sap qui

b & n

Les roses en B & N de l'Erik

El teu blanc i negre,

tots els teus grisos,

la teva boira, 

les ombres tan suaus,

la teva claror delicadament difosa, 

em parlen d' uns colors tan vius 

que m'enlluernen.

Finestra i mar

D'aquí, de ca l'Helena

Hi cap el mar

a la meva finestra.

El blau ho és tot.

.........................................carme

Sense persiana
he vist passar una vela
entre onades.

.........................................xavier

De bat a bat
entra la fresca del mar
per la finestra.

........................................sa lluna

Em crida al fons
la finestra com un pou
demana un bes.
...............................................qui sap si...

Llibreta nova

Espai i calma.

sento la teva veu

dins del silenci.

...................................carme

En el silenci,
on m'hi sento en pau.
Espai de calma.

...................................sa lluna

Nova llibreta
ben endins de ma pensa
amb blaus de calma.

......................................xavier

Escriu silenci
el so de les paraules
per poder llegir.

.......................................qui sap qui

Llibreta nova,
com agafant la ploma,
ja saps què escriure.

……………………………………Helena

Relats Conjunts de setembre: Nit de setembre

Nit de setembre de Stooshinoff 2021

 - He esperat que acabés el setembre, perquè passessin totes i cadascuna de les seves nits, a veure si podia reconèixer quina era aquesta nit pintada. Però em sembla que ja ho sé. Era la nit del 29, amb la seva lluna plena mentre sortia per l'horitzó. O potser era una altra nit, allà en un país llunyà on, aquests dies, es pot veure la constel·lació dels Peixos.

- No, dona, no, que no ho veus? Era la nit del dia 18, mentre acampàvem vora el llac, amb uns quants estels per companyia i la nostra tenda iglu. 

- També, pot ser, però no...  em sembla que el pintor ha errat el títol.  Hauria de ser "nits de setembre", en plural. Perquè ha fet un bon resum, d'aquest nostre setembre: lluna, estels, llac, sortides, muntanya i sobretot, sobretot nits.  Les nits més intensament viscudes.