Relats Conjunts d'Abril: Els Bàrbars davant de Roma

 —

- T'has fixat quins cavalls més bonics, quin color de pell que tenen?

- Sí, però aquest no és el tema de la pintura, són els bàrbars, que no ho veus?

- I aquest cel? Amb aquesta claror tan especial? Quina tonalitat li dona a la pintura, oi?

- A veure, amic meu, has de parlar del tema principal: els bàrbars i els romans.

- I l'herba, t'hi has fixat quina textura més encertada que té? 

- Que no em sents? Que no entens el què t'estic dient?

- Perfectament, però no m'interessen ni un borrall els bàrbars bàrbars ni els bàrbars romans. Si vols parlar-ne, ja que jo no ho faré...  aquesta pintura te la comentes tu mateix.

Glicina

Et tinc present.

Ets present quan et veig, quan et miro i et sento l'olor.

Si et recordo, ets present en la memòria.

Ets present si et penso, si et somio o t'imagino.

Ets i seràs present 

encara que no tornis a florir fins l'any que ve.

Cargols

Com que tenen tan a prop una font de quatre brocs que raja sempre, un abeurador i un Safareig ben plens d'aigua neta i transparent, en aquell poble no els falten mai cargols. 

Encara que no plogui.

Aquest poble avui en dia es diu Palau de Noguera.  Antigament es deia Vilanova de Pallars. No sé per quina raó li van canviar el nom,  però  sí que sé que el nom actual es va triar perquè es veu que aquí hi havia un Palau dels comtes de Pallars,  i de Noguera, pel riu  que hi passa:  la Noguera Pallaresa. 

Ara aquest nucli de Palau de Noguera pertany al terme municipal de Tremp.

Terradets

Era un divendres del mes d'Abril, l’embassament era ple fins dalt, el paisatge estava esplèndid. Es disposaven a passar tres dies al Pallars.  Es feia l'hora de dinar, quan van veure a ran d'aigua el restaurant de l’hotel del Llac. No s'hi van pensar gens i van aprofitar l'ocasió per dinar, que feina feta no té destorb. Havent dinat, van sortir, van passejar una mica pels voltants i quan volien continuar el seu camí, el seu cotxe no va tenir cap intenció d'engegar-se… res, ni un trist sorollet que els donés l'esperança que tard o d'hora s'acabaria engegant. Estaven atrapats a l'Hotel del Llac. Van reconèixer  de bona gana que hi havia llocs molt pitjors on quedar-se penjats. La seva sort no els abandonava mai.

Rectangles

I el cel ho encercla tot: 

el sol i la sorra 

i els planetes i la terra i el blat madur… 

al centre de tot la vida, 

infinitament  més petita 

i més encesa.

Aigua

Quan el temps s'alenteix

i el pendent minva…

gaudim de les darreres escumes

i ens convertim en transparència.

Riu

Era un riu blau que passava pel mig del desert.  

Mirava d'omplir-lo, però no se'n sortia.

Gra de Fajol

Desitjat i magnífic, 

conegut, proper  i estimat

i a la vegada

ara mateix, inaccessible.

Proximitats

Els colors quan es toquen,  es barregen i  es fonen un amb l'altre.

A vegades guanyen a vegades es descoloreixen.

Si no s'arriben a tocar,  es mantenen ells mateixos,

sans i estalvis, nets i autèntics.

Neu primavera

Desgela,

Cauen gotes arreu,  sota el cel blau.

Un regal més d'aquesta primavera

que ens fa obrir els ulls  admirats

com si fóssim infants.

Sempre arriba el desgel

i sempre tot té un final.

La neu es farà aigua

i omplira els rius.

I cada cosa que s'acaba dins nostre

ens deixa plens de record i de vida viscuda.

Cova de llum

Una vegada hi havia una estrella que va caure allà a la muntanya.  Com que tenia por que algú l'agafés i se la volgués quedar, va pensar en amagar-se en una cova ben fosca. Però amb ella a dins, aquella cova tan fosca va quedar il·luminada i va ser la seva pròpia llum la que la va amagar.  Enlluernava tant que ningú sabia d'on sortia la claror.  Ningú la podia prendre.

Fonts que ragen

Escolta!

Toca!

Beu!

Quin goig que ragin tantes  fonts

que tant de temps han estat seques!

Lletres i fils del març 2025

De tants regals de la primavera,  ella ha triat les flors. 

Abundoses com són,  no es troben a faltar les que ella ha collit. 

Quan era petita,  m'agradava molt, pel mes de maig, anar a collir les grandalles que omplien els prats i feien que semblessin blancs de neu.  El ram em durava força dies i el seu perfum  em portava la  muntanya a casa.

Ara, quan aconsegueixo tornar als prats de muntanya durant el mes de maig,  (em queden lluny i no passa sovint) ja no les cullo. Me les enduc d'altres maneres.

De tants regals de la primavera, jo escullo l'aigua.  Aquest torrent que baixa de tan amunt  i em deixa mullar-me les mans,  sense endur-me'n res... tot just la frescor i la puresa.