divendres, 13 de maig del 2022

Blogcelebracions


- Blog,  o millor dit Col·lecció de  Moments, on t'agradaria anar pel teu aniversari.
- M'estàs dient,  autora del blog, que puc triar la fotografia  del lloc que més  m'agradi?
- Doncs sí,  ja tens 15 anys i  això mereix una bona celebració.
- En quinze anys, tu saps quants moments has col·leccionat?
- Uf! Doncs sí que ho sé: avui, exactament 3.803 Moments.
- Doncs, aquest Moment 3803 m'agradaria passar-lo a Sa Tuna. Una vegada em vas posar un dibuix que em va agradar molt:  Em faria il·lusió tornar-hi. 
- Ui!  a mi també m'agrada molt Sa Tuna.  Quan era joveneta, amb els meus pares hi vam passar un parell de vacances d'estiu. En tinc bons records. Però no posaré el mateix dibuix, no,  en faré un de nou  i podrem comparar.  El dibuix no té quinze anys com tu blog, però és del 2012, ja quasi en té 10.
- Ens fem grans tots:  blogs, persones i dibuixos.
- Us guanyo de molt, però per molts anys, blog.  


Per fer feliç al meu blog, podríem regalar-li no només les imatges, sinó també alguna història. Algú vol participar en el joc d'inventar un conte curt (o un poema com l'Helena) situat a Sa Tuna?

Començo jo:

Una vegada hi havia una onada  que trencava un cop i un altre sobre aquesta platja de la cala de Sa Tuna.  Ella no se'n volia separar mai.  Demanava al mar i al cel, que la mantinguessin ben a prop de la seva platja estimada.  Que cap tempesta se l'emportés lluny d'aquí, ni cap temporal la trenqués en mil bocins  i passés a formar part de tantes onades diferents escampades pel mar.

Feia bon temps, aquesta primavera, i l'onada s'anava arrecerant cada cop més al raconet més amagat de la cala.  Però un bon dia va passar: un temporal de mar la va trencar en mil bocins i l'ona va quedar escampada per diversos llocs.

La memòria li fallava una mica, un cop s'havia dispersat, però mentre bategava amb calma a Sa Riera, mentre llepava l'Illa Roja i mentre una part d'ella continuava a Sa Tuna, recordava el seu desig de quedar-se per sempre allà i el va  trobar acomplert i amb el guany afegit i immens d'haver conegut altres llocs nous per a ella.

....................................................................................................Carme

Un dia, quan jo era jove, estàvem acampats prop de la Fosca de Palamós i un amic que tenia cotxe ens va dir si volíem anar a veure la tuna, a prop de Begur. Jo no coneixia Begur però m'horroritzava la idea d'anar a escoltar un concert dels pesadíssims bandurriers i guitarristes músics de la tuna. 

Aquells que només de veure la indumentària tan casposa que vesteixen ja em feien entrar basca.
Per sort, em van aclarir la diferència entre la tuna i Sa Tuna.

D'aleshores ençà sóc un admirador de Sa Tuna i de la gent que hi fa aquarel·les.
...................................................................................................Xavier Pujol

Hi han volgut participar:

Fer de cada passa una vivència Xavier Pujol Davant la magnificència d'aquest meandre,   indescriptible amb paraules fem  (sense cap  es...