La Blanca pensava que les paraules d'ell eren massa prudents, o fins i tot massa fredes per a la relació que estaven mantenint ja feia un temps, per la confiança, per les confidències, per les ganes de trobar-se i anar-se coneixent. Fins i tot per les abraçades.
Ella s'inquietava, trobava a faltar alguna cosa, fins aquell dia que, en l'abraçada de retrobament, va sentir clarament els batecs del seu cor: potents i accelerats. Emoció pura.
