Escola
Com una metàfora, la bellesa, l'acolliment, la serenor i la placidesa d'aquest porxo d'una escola del nostre país, ens explica com és de dins l'escola pública catalana.
Cuidem i defensem les nostres escoles.
Defensem i fem costat als nostres mestres.
La nostra escola és avançada, plural, respectuosa amb tothom... que la deixin en pau.
Qui vol tocar l'escola és curiosament aquell qui hi ha anat menys. Si amb la repressió franquista no ho varen aconseguir menys ho faran ara aquests quatre xitxarel·los
ResponEliminaLa ignorància i la mala fe, es donen la mà en tot aquest afer. I és una barreja molt dolenta.
EliminaQuanta misèria, quanta vergonya, oh trista Espanya! Quin pou més negre!
ResponEliminaQuanta, quanta, Jordi... fa por aquest pou tan negre...
EliminaNo, no, que no ens toquin les escoles, encara que exteriorment no totes tinguin aquesta bellesa exterior!!!
ResponEliminaPetonets.
Tenen la bellesa interior, M Roser, aquesta l,p'he volgut veure com una metàfora.
EliminaEls nens i els pares i els avis, estimem la nostra escola i els nostres mestres. Si algun cop, encara, trobo pel carrer algun mestre o mestra dels meus fills, ens parlem amb un afecte que travessa els anys (i parlo de molts anys).
Tant els que hi hem anat com a alumnes, com els que us dediqueu a l'ensenyament o a tenir cura dels infants, sabem com són les escoles d'aquí i n'estem molt orgullosos. Per això la defensarem amb ungles i dents, no ens la trauran. Qui en parla en contra és molt malintencionat, i ho fa sabent que menteix. Això ho fa tot encara més vergonyós.
ResponEliminaI tant que sí. Això és el que fa més ràbia, que saben que menteixen miserablement i segueixen intentant convèncer la gent.
EliminaQuant d'odi envers Catalunya!! Fins i tot volen perjudicar mestres i alumnes...
ResponEliminaJa hi ha hagut mestres citats a declarar ... dictadura pura i dura.
EliminaA nosaltres ens sembla evident que aquests que difamen l'escola catalana i ho fan de manera tan barroera (amb mentides i proves falses) estan jugant amb foc i malgrat que, de moment, sembla que no es cremen sinó tot el contrari, a la llarga ho pagaran... espero.
ResponEliminaEspero que sí que algun dia tanta mala fe es pagui... ho espero, però no et pensis que hi confio gaire. N'hi ha que sembla que mai no els toqui pagar els plats trencats. Els fan pagar als innocents i es queden tan amples. Quanta injustícia acumulada...
EliminaQuants cops més tot plegat? La resposta, en el vent...
ResponEliminaNo se'n cansaran mai?
EliminaNo ho has pogut dir més clar, Carme. Tot plegat és una vergonya!
ResponEliminaGràcies, Caterina! Una abraçada, sempre és un plaer veure't per aquí.
EliminaUn edificio arquitectónicamente bonito y acogedor donde se forman las niñas y niños del mañana. Por supuesto que hay que defender la escuela pública siempre. Las acogedoras plantas y dos gorrioncillos, ¡que buena instantánea!, gracias Carme, felicidades.
ResponEliminaEra una mañana de domingo soleada y tranquila. La escuela callada y sin niños. I no pude evitar llevarme una imagen de esta serenidad que se respirava. Unas semanas más tarde, vi esta imagen como una metáfora y se me ocurrió este post. Gracias, Antonio!
Elimina