Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Sempre somio un tigre que tenim a casa. Però aquí n'hi ha dos. De moment!
ResponEliminaha, ha, ha... un tigre que tenim a casa, dius... espero que sigui de peluix!!! Es curiós que el somiïs...
EliminaQuina imatge tan tendra...
ResponEliminaJa hi som, les llàgrimes també han sortit de manifestació festiva...Només ens hem de preparar que ara ens vindran per totes bandes!!!
Bon vespre independent, Carme.
Com ha dit el president: paciència, perseverança i perspectiva...
EliminaBona república, M Roser!!!
Els felins runrunegen anhels.
ResponEliminaQue bé, fan enveja i tot...
Eliminageniial!!
ResponEliminaGràcies!!!
EliminaComento la foto, perquè em sembla preciosa. No deixen de ser dos gatets grans!
ResponEliminaHe, he, he... dos gatets grans i a tu t'encanten els gats, ja ho sabem!
EliminaLa proximitat volguda sempre és plaent.
ResponEliminaI tant que si, tigres o persones...
Elimina