Les heures cobreixen el temps
i ja no podem reconèixer les hores viscudes.
Els arbres fan una barrera, mig transparent
mig invisible, que ens deixa quiets,
sempre a la mateixa banda.
Vindrà demà
i els peus encara toquen a terra
i amb un pas darrere l'altre
construirem un present viscut
i un futur incert, però esperançat.
