Passatge Isabel
Amb pas lent, travessem el passatge, on la ciutat es fa tranquil·la, on la ciutat es fa barri entre turons. Les cases i els seus jardins estan separats pel carrer i tot passejant, les eixides i els patis s'ofereixen a la vista llaminers i bells, algun de ben cuidat, algun de desendreçat i ple de vida.
Entre la imatge i el vers
es passeja la mirada.
Entre colors i paraules
el so somort de la ciutat.
Entre el camí i els detalls
la ment atrafegada pensa.
Se m'escapen de les mans
tantes coses, que només retinc
aquests versos d'un sol instant:
El color rosa d'un carrer
tan pausat i amb nom de dona.
Pd: avui la inspiració m'ha vingut de ca la Consol
Un indret totalment d'una altra època.
ResponEliminaI encara ben viu, a la ciutat.
EliminaHa de ser molt bonic, viure en un carrer de color rosa, rosa que l'amor s'hi posa!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Ho hauríem de provar... serà veritat que l'amor s'hi posa i la gent s'estima més?
EliminaBona tarda M Roser.
Un carrer que captiva. Com el teu poema, Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
Eliminaencara queden llocs on perdre's una bona estona
ResponEliminaMolts! No ens els acabarem...
EliminaEn algunes ciutats encara queden carrers perduts on passejar és un goig. Si a més vas recordant el teu poema segur que tot ell prendrà vida i et abraçarà.
ResponEliminaAprofitant el moment tranquil... descobrint a la meva ciutat, racons desconeguts.
EliminaLos lugares tranquilos y apacibles que a veces encontramos en las grandes ciudades, remansos de paz
ResponEliminaque en ocasiones nos inspiran, gracias Carme.
Las grandes ciudades, a veces nos sorprenden, Antonio y es agradable que sea así.
Elimina