Canvia la claror i ja no ets mirall.
El poble roman a la riba, respectant el seu lloc
i ja no es capbussa aigua endins, ni es busca en tu.
I tu flueixes parsimoniosament sense recances
i oblides arbres i campanars i paisatges,
per endinsar-te en tu mateix
per fer camí
sense que ningú pugui aturar-te.
