Estructura inamovible, endreçada.
Proximitats amables, sense riscos.
Escletxes de llum vagaregen sota teulades.
I el silenci endormiscat de la plaça...
com si s'hagués perdut el significat dels mots.
Aixopluc, recer i claror
i tanta absència sota les porxades!
Caminem racons per descobrir
que la buidor aclapara.
Hem plantat arbres que es despullen cada hivern
hem buscat colors de geranis i hortènsies
i ni tan sols el color groc més lluminós
ens farà les passes més segures.
Pous clausurats, bellesa exterior que reconforta
incertesa endins.
Portes tancades des de sempre, que ningú sap obrir.
I espitlleres defensives per on tot just s'escapa un alè d'aire.
On soc? Què duc amb mi? L'arrelament profund que em desconcerta.
Ens cal pujar penosament dretes escales?
Si només trobem al capdamunt més portes tancades...
