D'una foto de la @montseunamicadetot de l'Instagram
A dins del blau
amb pas pausat
camino l'any
que ara comença.
No sé volar
i no tinc ales.
No soc de ploma,
tinc la pell nua.
Camino l'any
de peus a terra
i els ulls que suren
damunt de l'aigua.
Els ulls que suren
i un cor que vola.
I el pensament
que no s'atura.
No hi ha arribada
que jo conegui.
Núvols vermells
ens embolcallen.
I els mars calmats
també ens acullen.
I hi ha la pau
que es fa tan fonda.
I aquell fluir
d'aigua tan clara
de tots els rius
que conflueixen.
