Portal a Riba-roja d'Ebre
La Sirena, (així li havien posat els seus pares i no els ho havia perdonat mai) havia descobert que podia tenir una doble vida. No vull pas dir una doble vida d'aquelles que s'han d'amagar. Vull dir dues vides reals i paralel·les, entre les quals lliscava, de l'una a l'altra i de l'altra a la primera, un altre cop. No va entendre mai per què li passava això i quina era la manera de controlar-ho.
Començaré explicant el tema del nom. Tothom se'n reia d'ella perquè es deia Sirena i quan era petita va preferir el diminutiu que li va posar la seva amiga Gemma: Siri. Molts més anys després aquest nom que l'havia salvat durant la infantesa es va tornar, de cop una tortura. No podia pas comptar les vegades que li havien fet la pregunta típica: Siri? Com la Siri de…. Quina ràbia, els hauria escanyat! No, com ella no, jo ja m'ho deia abans, contestava sempre.
Tal com us deia la Sirena tenia dues vides. En una vivia a ciutat i tenia la casa del poble tancada. I va passar una cosa molt estranya. Un dia li van demanar permís per pintar i decorar la seva porta, per a una trobada artística que feien al seu poble. Els artistes eren de fora, pintors, escultors i ella va dir que sí i quan li van enviar la foto va veure que hi havien pintat una sirena… una pintora que no la coneixia de res…. Quines coses oi?
A l'altra vida, vivia al poble i tenia la casa oberta i en marxa i la porta era de fusta envernissada, neta, polida i sense dibuixos.
De tant en tant, tant podia passar en pocs dies, com en setmanes, com en mesos o fins i tot en anys, un dia es despertava i es trobava a l'altra vida. Ho notava per tantes diferències, esclar, però la memòria de l'altra vida en la qual no es trobava, li fallava sovint i no podia acabar d'entendre les situacions.
Però hi havia coses que sabia segur: el dia que va decidir anar al poble per a veure la seva porta pintada amb la sirena, va trobar dues coses contràries per al seu estat d'ànim, primer que li agradava molt que la sirena mirés la lluna, ja que ella s'hi passava moltes estones badant i mirant la lluna i en segon lloc que es va enfadar perquè li havien posat tots aquells potets amb plantes esquifides, que no la deixaven ni passar. Però va entrar, es va quedar a dormir a la seva casa tancada i en despertar-se, tot havia canviat. Casa seva, ja no era una casa habitualment tancada i oberta només esporàdicament, sino una casa habitada amb tot el que això comporta, i la porta estava lliure d'obres d'art i també dels potets.
Quan va arribar la veïna del poble que l'havia trucat per a demanar-li permís per a pintar la porta, li va dir.
- Sirena, per què estaves tan enfadada ahir, i em vas demanar que vingués avui sens falta?
- No sé si ho he somiat o què, però ahir tenia la porta pìntada amb un mural i tot de testets davant d'ella.
- I jo que hi tenia a veure amb tot això.
- Vas ser tu que me'n vas parlar.
- Jo?
- No ho sé, em sembla que estic una mica confosa.
La Sirena es va quedar uns quants dies a casa seva i just el dia que volia marxar cap a ciutat per a fer-hi una escapada, i quan es va llevar, casa seva tornava a ser una casa tancada, a mínims de comoditat, i la sirena tornava a presidir la porta... i sí, sí, altre cop els testets.
- Perdona Sirena, si et molesten els testets, els treurem... això no t'ho vam preguntar, però jo els vaig donar permís per a fer-ho. Els trec?
- Doncs sí millor, gràcies, testets fora, encara que no sé pas quan tornaré. Estava convençuda que no depenia gaire d'ella, però estava ben ficada a la feina d'investigar-ho.
