dimecres, 18 de novembre del 2026

Immensitat de l'aiguabarreig

Aiguabarreig del Segre i de l'Ebre a Mequinensa


Hi ha el blau, que ho omple tot, 
només perqué ho volem així.
Hi ha l'absència de papallones
que s'amaguen i nien a la riba, vora els camins.
I el fluir dels dos rius que es troben,
es barregen i se sumen
per sempre,  
fins que desapareguin junts 
dins de la nostra mar. 

dilluns, 16 de novembre del 2026

Pas de barca


Vola lentament la barca sobre l'aigua
amb un anar i venir incessant.
De vegades,  gairebé buida,
només dues persones 
que fan petar la xerrada amb el barquer.

Altres viatges, carregant cotxes o altres vehicles
que no saben volar ni navegar.
I la barca va i ve infinites vegades.
I me n'hi aniria, per no res, tot just per tornar.

Però no em moc, perquè contemplar-la
em sembla, de sobte, el millor viatge.
 

divendres, 13 de novembre del 2026

Orenetes d'alt standing

 
Les orenetes  van voltar per tot el pobre buscant el ràfec més bonic, el més arrecerat, el més segur. Cadascuna va triar aquell que li agradava més.  Les orenetes més artistes i més somiadores, van triar la portalada romànica de l'església. Aquests raconets de la sanefa de la volta els van semblar espectaculars. Per descomptat, esperen trobar-los en bones condicions la primavera que ve.

 

dimecres, 11 de novembre del 2026

Molí d'Alfarràs

Uploaded Image

Em va agradar molt aquest racó: un antic molí, i el curs de l'aigua que s'havia desviat, es tornava a ajuntar amb el curs més o menys natural. Aquests diferents corrents d'aigua, prou tranquils,  en ajuntar-se formaven una mena de petit estany que donava alegria en aquell carrer una mic ensopit i fins i tot a tot el poble. Per mala sort, la vegetació tapava gairebé totalment  les voltes de la sortida de l'aigua de l'edifici.  

Hauria volgut dibuixar aquest racó o pintar-lo, però de cap manera  em va sortir la sensació de l'espai tal com era, de la fondària des d'on sortien els recs i vaig gargotejar el dibuix, per inutilitzar-lo. De vegades tinc massa tendència a aprofitar-ho tot, a publicar-ho tot al blog, quedi com  quedi. Així ple de gargots, i a la paperera seria totalment una deixalla. 

Al cap de pocs segons vaig sentir  una veu que sortia de la paperera:

- No m'agrada gens que em tractis així!
- Qui em parla? Ets el meu dibuix?
- No, no soc el teu dibuix, ell està mès enfadat que jo i no té esma ni de queixar-se…
- I doncs, qui ets?
- Soc el gargot. A mi m'hauries d'utilitzar de maneres més creatives i positives, mai, mai per anul·lar un dibuix germà, només pel fet que no t'agrada.
- Em sap greu, gargot, no sabia que els dibuixos i els gargots teníeu sentiments, ni que poguéssiu parlar.
- No te'n recordes dels traços o gargots tan bonics que fas, de vegades, quan parles per telèfono  o quan penses en les teves coses? Doncs jo volia ser un gargot d'aquells.

Vaig recuperar el full, vaig pintar el dibuix amb colors molt vius per sobre del gargot i després vaig repassar el gargot amb un traç més gruixut. No és pas que a mi m'encantés el resultat, però aquest no era pas l'objectiu.

- Com estàs, ara, gargot?
- Molt millor…
- Ho deixem així, doncs…




dilluns, 9 de novembre del 2026

Nena i gat

Uploaded Image
Balcó a Algerri (La Noguera)

Després de tants anys de vida,  La Isabel,  encara pensava que no havia pogut recuperar mai la saviesa perduda de la seva infància.  Ara, després d'haver-se hagut d'acostumar a les presses i a les obligacions i responsabilitats de l'edat adulta,  li semblava que pel camí havia perdut alguna cosa molt valuosa.
On havia anat a parar el seu tarannà contemplatiu,  la seva concentració absoluta, la seva calma,  els seus silencis.

Disposada a recuperar-ho,  mai no és tard per a les coses positives,  va recordar les estones al balcó,  les estones mirant les muntanyes,  les estones llegint, les estones pensant, imaginant històries inventades o futurs somiats.  I va decidir encarregar una silueta d'ella mateixa a l'edat de 7 anys,  i se la va posar al balcó.  El gat,  no era pas de la seva infantesa,  el gat era un altre savi que havia conegut anys més tard pel seu barri.  Dos savis per inspirar-la  en el seu camí de retrobament.

- Isabeleta,  espera'm que vinc!

divendres, 6 de novembre del 2026

La barca quieta

Uploaded Image
Monument a la vora l'Ebre a Mequinensa

Barca de ferro
a la vora de l'Ebre,
vol fer memòria.

Camí de sirga
amb penes i treballs
remuntant el riu.
...............................................carme

Art rovellat,
navega en el temps
somia l'aigua.

................................................mcabeu

dimecres, 4 de novembre del 2026

Bancs

Uploaded Image
Bancs a Riba-roja d'Ebre

Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la Sarah Misselbrook, originària del Regne Unit i que viu  des de fa anys a Riba-roja.

No hi ha cap dubte que aquests bancs són especials,  i  que produeixen sensacions diverses a qui se'ls mira o  a qui voldria seure-hi.

Hi ha molta gent que els evita,  li sembla que  ja estan ocupats i de cap manera pensen seure a la falda d'algú,  tan desconegut i tan poc identificable.

N'hi ha d'altres que els sembla que així estan acompanyats i  es permeten  la libertat de parlar sols,  com si parlessin  amb els companys de banc.

N'hi ha que en comptes de seure-hi,  se'ls miren i hi troben semblances  i xafardegen una mica:

- Vols dir que les dues de la dreta no representen les bessones de Cal Terròs?
- Sí que s'assemblen sí... i la que mira cap a elles, vols dir que no és la mateixa Sarah?
- Podria ser.  No seria  mala idea immortalitzar-se  doblement.
- I ell qui deu ser?
- No el reconec.  Per a mi que no és del poble.
- Deu ser algun amant secret.
- Anem cap a l'altre banc, a veure si reconeixem els altres quatre.... 

Però l'altre banc estava ple i ben ocupat.  Potser podrien xafardejar el doble, amb les persones i amb les siluetes.  N'hi ha que ho aprofiten tot.

Aiguabarreig del Segre i de l'Ebre a Mequinensa Hi ha el blau, que ho omple tot,  només perqué ho volem així. Hi ha l'absència de pa...