Vaig somiar una casa,
una casa antiga, a la vora del riu.
L'herba era molt verda
a totes dues ribes d'aquest gran riu.
Ens hi trobàvem com si fóssim de vacances
i feia un temps agradable, era final d'estiu.
No hi havia mai silenci
perquè sempre cantaven o l'aigua o el vent o el tamariu.
Passejàvem descalços, reposàvem tranquils.
Teníem totes les hores
per riure i estimar-nos i per sentir-nos vius.
