Opcionament es pot parlar de l'agrimònia: agramònica, agrimoni, agrimònia, agrimònia comuna, cerverola, estrany, flor de Sant Antoni, garmònica, gramònica, gremònia, grimònia, herba cuquera, herba de Sant Antoni, herba de Sant Guillem, herba de Sant Ramon, herba de garrotillo, herba de la sang, herba de les set sangries, herba de mal estrany, herba dels cucs, herba grimònia, herba ramona, herba tossera, herberola, serereta, servereta, serverina, serverola, set sagnies, set sangries, setge blanc, setsagnies, setsangries, tapaculs.
Potser sí que sembla una estrella, de cine o del firmament. Allà dalt de tot. O millor encara, una deessa de l'Olimp. Tanta bellesa, tanta seguretat, tanta pau i tanta placidesa, enlluernen a qualsevol. Ho sembla, tothom s'ho pensa que ho és, fins i tot ella mateixa.
Diu que fa el bé, diu que ajuda, diu que cura, diu que estima. Quan ensenya la gerra buida, ningú no ho entén. Per què la porta si és ben buida?
Vol fer creure que hi porta l'herba de Sant Guillem, l'agrimònia, que és tan curativa i beneficiosa i així ha ajudat a tothom qui es creua en el seu camí. Però la realitat, tothom que té dos ulls la pot veure: la porta ben buida. I tothom que es creua en el seu camí acaba confós i decebut.
Pd: Sí et toca aquesta carta, no et facis il·lusions, estàs perdut.
