La flor groga de l'herba del vent

Són instants que creixen
des de dins de l'ànima.
Vessants espurnejants del groc
de la flor del vent.
Mentre el color malva dels nerets
es reparteix desigual, a clapes grosses.
I tu que t'enfiles lleuger, davant de tot.
Em mires de lluny, com m'hi aturo.
I saps què sento mentre em gravo les flors a la memòria.