Relats conjunts d'abril

 Trompe-l'œil: El revers d'una pintura emmarcada (Cornelis Norbertus Gysbrechts - 1668/72)

-  Ah!  mira, aquest és el quadre que em vas explicar  que t'havies comprat.

-  Sí i que m'ha costat un bon dineral, no et pensis. 

-  Ostres!  realment sembla ben bé el revers del quadre...  està tan ben fet...   el puc tocar?

-  Amb molta cura, eh?

-  Ostres! No m'ho puc creure! Jo em pensava que la tela seria llisa amb la pintura simulant els llistons i el bastidor del quadre.

-  Sí, clar que sí,  és que ja ho és!

-  Que no!  que jo noto la textura de la fusta i els diferents nivells de cada llistó,  això no és una tela llisa.  No ho entenc.

-  És fàcil d'entendre,  és que aquest costat és el revers autèntic,  la pintura del revers està a l'altre costat.

-  Aaaaah!  I per què has fet una cosa així?  Si precisament la gràcia del quadre és que és un engany visual  i  en comptes de lluir la famosa pintura, tu vas... i la poses del revés.

-  A veure,  ja em diràs qui vol lluir una còpia,  podent lluir l'original.  Jo crec que aquest revers és el que cal lluir... és el revers autèntic...   clar que...  si vols veure la pintura només has de fer que girar-lo. 

Teatre romà d'Aurenja

L'escena és buida,  les grades també. I encara em sembla sentir el ressò de tantes veus, de tantes històries. Els teatres antics han recuperat la vida i altre cop s'omplen de gent i d'emocions.

El teatre perdura, encara que  res ja no és igual. La visita al monument es fa amb el teatre buit. Potser un dia, hauríem de tornar per seure a les grades i gaudir d'algun espectacle.

Llibres de Sant Jordi 2024

Llibres per a mi

Llibres per als joves, que també llegiré jo,  per descomptat.

El llibres per als meus nets, que potser també acabaré llegint.

 

Bona diada Sant Jordi

Bona diada de Sant Jordi!

I bones lectures, amics!

PD: Demà us ensenyaré els llibres.

Pont d’arc

Et sento molt endins

i la fortuna de tenir-te a prop

m'omple i m'inunda  les ribes de l'ànima.

Baixa a grans dolls, l'amor

i la plenitud és  també placidesa.

Després del pont, 

després de tantes altres fites,

la vida flueix, encara.

Onades de riu

Va retornar al riu,  a les gorgues immenses, a l'arc, al camp i a les vinyes.  El record llunyà de la infantesa,  no aconseguia agafar cap forma més precisa  en veure altre cop els mateixos escenaris.  

S'adonava que el seu record era bastant conceptual, recordava que li agradava anar al riu i poder mullar-se les cames,  encara que no es banyaven gaire més enllà,  el riu era cabalós i feia respecte.  Recordava la caminada necessària per arribar al riu com una de les primeres excursions  de la seva vida.  Recordava també que anar al riu era com una mena de festa.  No s'hi podia anar pas gaire sovint.  S'emportaven el berenar  i això també li agradava molt.  Sí que recordava els fets. Però no podia veure en imatges aquelles escenes de temps passats.  No es veia ni a ella mateixa ni als seus germans.  No sabia ben bé  què feia cadascú,  ni què deia cadascú, no recordava a qui li agradava més l'aigua ni a qui li feia més por.  No recordava gaire  si els pares  els limitaven molt els moviments o  els  deixaven una mica més de corda.

I de fet era ben igual, si ho recordés,  tampoc  seria cap certesa.  La memòria ens enganya tant sovint  i els records,  explicats per l'un o per l'altre sempre tenen canvis,  modificacions o  transformacions potser subtils o potser no tant.  

I al final es deia:  soc aquí, on ja vaig ser, i compta tant o més això que estic vivint ara amb la meva barreja de present i de records,  que no pas el fet que siguin  molt verídics, molt exactes o no.

Ponts a Sant Joan

El futur és només un reflex.

Els arbres florits, l'esperança d'un somni.

El riu, el temps que es fa nou  a cada instant.

I potser un dia arribarà

un bocí de temps 

que sigui  ben nostre.

Camins d'hivern vora el riu

He volgut conèixer tants camins,

que  el que camino ara, 

sovint, no em sembla el més bell.

Tan plàcid i tan segur

i també duu  en ell 

les flors dels records

i els fruits  del tot el què hem après. 

Mai no repetim el camí, 

encara que el caminem un cop i un altre.

Els camins, com els rius,

no són mai els mateixos.

Caminem junts.

La Gola del Ter

Entre riu i mar.

Passejant sol per la llenca de sorra

abasta tots els infinits que semblaven perduts.

Balcons privilegiats (des de Sant Miquel de la Roca)

Pensava que sempre podria mirar ben lluny: horitzó, objectiu o fita… 

però ara només miro a prop: aquí, ara, avui, com a molt demà.  

Trobo a faltar la crida de les coses provisionalment inabastables. 

Dalt del turó

Dalt del turó

Hi ha una heura invasora.

La casa, l'arbre.

 Camí amunt

la vellesa, com l’heura.

El cos i l'ànima.

La Gola del Ter

D'un arbre mort

en fan un mirador,

els corbs marins.

Ronquen les notes

d'un desfet pentagrama

remor de riu.

..................................................carme

Vomita l’aigua
l’arbre que vol renéixer
per ser banc d’ocells.

Va coent el sol
les blaves ones del riu,
vell pentagrama.

-------------------------------------------qui sap si...

Suren colors
d'un pentagrama viu,
alçant el vol.

..................................................sa lluna

Viva, la música,
d'uns colors que s'envolen.
Escolta el riu.

....................................................carme

És cada línia
del meu vell pentagrama
el camí més viu

Xapoteja sons
la tranquil•la aigua
del riu aturat.

....................................................qui sap si

Sol de primavera

a l'arbre enmig del riu

corbs marins esperen

amb paciència

damunt les branques que suren

corbs marins esperen

...............................................barbollaire

Illa petita
que les grans preconitza.
Bon averany.

.....................................................Helena

Es fa fosc

Es va fent fosc

Els colors canviants

passen de pressa.

Me'ls vull endur, 

però davant dels meus ulls

es tornen negres.

.......................................................carme

Dins la retina
si no pots retenir-los,
es queden foscos.

........................................................sa lluna

Es pinta la nit
de famolenca negror
preparant la llum.

........................................................qui sap si...

Són meus els colors
que m’envolten en la nit
meus i del meu cor.

.........................................................qui sap si...

Mentre els mirava
quan arriba la fosca
els colors moren.

..........................................................xavier

M'impressiona

el profund més enllà
de claror insospitada
i te l'agraeixo
amb una abraçada.

...........................................................Olga Xirinacs

Es pon el sol
darrere les muntanyes.
Es farà vers.

..............................................................Helena

Light in far distance
let us feel so very near
the peace of the night.

.............................................................Sean Jeating

Des de l'habitació

De vegades la llibertat

és com un curt viatge,

com una finestra oberta,

com una pau i un silenci.

La llibertat, 

que passa de llarg, 

com un miratge.