Encara no es dibuixen bé les formes,
encara no han nascut tots els colors.
L'albada estén els braços.
La cova no era tan fonda
ni ella estava tan amagada, només arraulida.
Què necessites? Li vaig dir.
Descarregar-me de tot allò que no és meu.
Poc a poc descarreguem...
Hi ha algun dubte, alguna por, alguna indecisió,
això no és meu, això tampoc, va dient.
Surt amb mi, el paisatge ja es veu
i el sol ens escalfarà els dies d'hivern.
Sortim...
Estenem els braços, com si volguéssim volar.
