Una fotografia de Miquel Àngel Vich
Al final camino sol.
El temps és com un mar agitatque m' inquieta.
La grisor dels núvols
em fa oblidar
aquella vida viscuda
de colors tan brillants.
Però camino sempre
per la línia fina
que separa la pau i la solitud.
Sobre la sorra dels dies
segura i incerta a la vegada.
Les petjades, aquí on soc
no duraran ni un instant.
per la línia fina
que separa la pau i la solitud.
Sobre la sorra dels dies
segura i incerta a la vegada.
Les petjades, aquí on soc
no duraran ni un instant.
