Ja era fosc, i aquell dia havia passat com un sospir.
Quedaven els records en forma d'imatges i de sensacions.
Hi havia l'olor de tardor i aquell tacte especial de l'aire dels dies ennuvolats.
I la quietud i la calma i la placidesa de cada moment.
També la intensitat de la caminada i
dels acompliments i arribades a cada indret.
El record era poc precís de detalls,
només les sensacions viscudes omplien aquella estona,
llarga de tanta nit.
