És un estany petit a la vora d'un poble petit. La meva habitual innocència (o optimisme desmesurat, digueu-li com vugueu) em feia imaginar un petit estany perdut i tranquil entre els camps, però ja ho veieu, en aquest país nostre, sempre hi ha gent a tot arreu i sempre hi ha activitat a tot arreu.
La tranquil·litat és ja una cosa del passat. Amb quatre pams d'aigua i una barca que tot i no córrer a grans velocitats, creuava l'estany en un minut, la gent no es desanima i es disposa a fer esqui aquàtic.
Com hi ha món que hi ha gent per tot....
