 |
| D'una foto d'en Xavier Pujol |
on l'aire és més net i la terra més vibrant.
Si mai em torno a perdre
que el moviment del vent a les branques
em retorni la lleugeresa de ser.
I quan torni a ser forastera a tot arreu
que un bocí de cel i de prat em recordin que sóc a casa.
