dilluns, 18 d’abril del 2022

Lletres i fils #14:


M'aturo davant del roser 
i les roses que es badaven
encara fan bona olor
encara són ben vermelles.
Si encara parlen silencis
no ho sé entendre de seguida.
Però les miro i les escolto
i em diuen tu i jo som vida.

No les cullo...  les admiro
i  me n'emporto només
els pètals caiguts de la més vella.
Un perfum a les mans
que no se'm vessa.

Aiguabarreig del Segre i de l'Ebre a Mequinensa Hi ha el blau, que ho omple tot,  només perqué ho volem així. Hi ha l'absència de pa...