M'aturo davant del roser
i les roses que es badaven
encara fan bona olor
encara són ben vermelles.
Si encara parlen silencis
no ho sé entendre de seguida.
Però les miro i les escolto
i em diuen tu i jo som vida.
No les cullo... les admiro
i me n'emporto només
els pètals caiguts de la més vella.
Un perfum a les mans
que no se'm vessa.
