Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel
Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre.
Han participat:
1.- chica
2.- Sean Jeating
3.- Paula
5.- Artur
6.- McAbeu
8.- Núria L. Aroca
La nena més petita de la darrera casa del carrer, estava molt enrabiada perquè no la deixaven anar amb les seves germanes grans a les activitats programades al poble per aquell estiu. Però ja podia plorar i cridar i picar de peus, que els seus pares no baixaven del burro.
Per més enrabiada que estigués i per més que volgués marxar ben lluny de casa, no les tenia totes i tot just va girar la cantonada i es va asseure en aquell banc, amb els braços creuats i cara d'enfadada. Encara no sabia llegir, i no va poder pas veure el que deia just a sobre del banc.
Va passar una noia, la va veure i la va reconèixer.
- Hola xiqueta, que et puc ajudar en alguna cosa? Vols que t'acompanyi a casa teva?
- NO!
- Ets petita i no pots anar sola, vinga va, tornem cap a casa.
- NO!
- Saps on vaig ara?
- NO!
- Vaig a la biblioteca a explicar contes, si em deixes que t'acompanyi a casa, demanarem permís als teus pares per a que vinguis a escoltar el conte.
- No em deixaran venir….
- Provem-ho, ells em coneixen i els prometré que t'acompanyaré a casa de tornada.
- No em deixaran venir…
- Deixem que la màgia del banc faci la seva feina…
- Aquest banc és màgic?
- Sí, i tant, sempre fa la màgia de crear noves experiències.
- No sé què vols dir.
- T'ho explico mentre anem tirant cap a casa teva.
