La nuesa és el seu vestit d'hivern.
S'aboquen sobre el riu i ell els retorna la imatge.
L'aigua és calma i el reflex nítid.
Jo també porto vestit d'hivern.
D'hivern i d'absència.
I no tinc riu que m'emmiralli
i els meus somnis sovint perden nitidesa.
Però no em quedaré a la superfície de cap mirall.
Em capbusso endins,
en la seguretat que sento quan tot esdevé més i més incert.
