Busquem el refugi
de quan érem nins.
Amb quatre o cinc canyes
somriures endins.
El món s'esborrava
o el món era el bosc,
i en mig la cabana,
per seient un roc.
No hi havia passat
no hi havia futur
el moment, salvat,
com l'instant més pur.
Jo ara vull ser
com aquells infants.
i pensar només
què tinc a les mans.
