I mentre plou, potser no pouarem aigua, però se'ns omplirà el pou.
I mentre plou, no sortirem al pati, però quedarà més net.
I mentre plou, tancarem les finestres, però el so de la pluja ens acompanyarà.
I mentre plou sempre hi ha algú que passeja sense por.
S'havia fet vella, la seva pell no era tan fina com abans i les seves espatlles torçaven el cos cap a un costat. Desequilibrant el conjunt. Però era bella i ens regalava una mirada especial, poter més tendra, potser més comprensiva.
La vellesa i la bellesa, a vegades coincideixen, en els objectes, també sovint en les persones.
 |
| Arquitectura catalana actual a Rodés: RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes S.L. |
