D'una façana
plena de jardineres
m'enduc un lliri.
El blau al cel,
el rosa a cada pètal.
Junts i tan lluny.
Pinzell de tinta
per dibuixar camins.
Tant curts, tan breus.
divendres, 25 d’agost del 2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...