D'una façana
plena de jardineres
m'enduc un lliri.
El blau al cel,
el rosa a cada pètal.
Junts i tan lluny.
Pinzell de tinta
per dibuixar camins.
Tant curts, tan breus.
divendres, 25 d’agost del 2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
En aquests Relats del mes d'Agost, us proposo tres imatges que no tenen res a veure: La primera és feta a la platja d'Étrétat, a... -
Fotografia de Xavier Pujol Interior del refugi de l'Illa. A l'estany de l'Illa. Principat d'Andorra. Érem els cinc caminado...
