Tan quieta, tan petita, tan fràgil,
em mantinc a les acaballes del meu món,
però no oblideu que tinc ales.
Buscaré la claror i les fulles tendres de nou.
Hi ha arbres i plantes perennes,
i sobreviuen a l'hivern amb un verd que no cedeix
ni claudica davant dels negres més foscos
i avançats de la descomposició final.
Quan el moment serà arribat, volarem.
