S'escapa per la porta entreoberta, la vida.
I els teus dits són invisibles, però estenen la roba
que s'eixuga als ulls de tothom.
Les teves mans planten unes llavors,
perquè a l'hivern també serà temps de fer-les créixer.
Mentrestant escolto la teva música,
encara que sigui amb altres veus i amb altres mans.
Sortirem al balcó junts i ens explicarem històries.
