Un cop perduda la fina capa vermella
queda la fràgil filigrana
que amaga i descobreix el fruit.
Vermell encès, com fanalet.
Perdudes tantes seguretats
potser fictícies,
encara em queden
filigranes per assajar.
Tant de bo el seu fruit
sigui vermell encès
dintre del cor.
PD: No tinc cap foto de quan encara té la capa vermella però us poso un enllaç de fotos de google, val la pena de veure: Alquequengi
