Aquest matí i aquesta serra
i aquesta boira que llisca per la carena
són l'inici d'un dia, encara desconeguti també, com per sorpresa, sí, són plenitud.
I dins del bosc, que presumeix de tants colors
el vermell guanya en les fulles, els bolets i les flors.
Dins del refugi, entre el capvespre i la nit
sentim els cavalls i la lluna ens mira de fit a fit.
L'endemà, ve la fada dels rovellons
i el safrà llueix per tots els racons.
La baixada es fa esquerpa, sense camí,
vora dels cards que ploren la seva fi.
Ja veiem les cases i respirem a fons
i el poble ens acull des dels seus balcons.
