| La Muga a la vora de Pont de Molins |
Els arbres s'aboquen, s'emmirallen a l'aigua
i el reflex de la muntanya els distreu.
Escabellades, branques i fulles s'uneixen
per sentir-se un sol ésser
i vèncer, així, el vertigen de no reconèixer-se.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Pujalt, a l'Anoia. Un poble poc conegut i preciós. Vaig sentir que trucaven a la porta, a mig matí, en un dia que no e...