Joc descobert a Ca la Núria de Camins de vida
No em diguis que faig castells a l'aire
si et dic que vull volar.
És cert que miro enllà i molt amunt,
és cert que construeixo i cerco realitats.
Però els meus castells
no són de pedra, ni tenen torres,
ni murs ni fossats.
Els meus castells
saben volar sense enderrocar-se,
fets de somnis i de mots,
de pensaments i d'una ànima lleugera.
Atrapada per l'iman de la teva mirada
t'estiro cap a mi, ben enlaire
per no quedar-nos bruts a dins del fang.
L'areòstat més segur: l'amor que ens tiba.
