De què parlo quan parlo d'escriure d'Haruki Murakami

Llegeixo aquest llibre amb la sensació de naturalitat i de quotidianitat que tindria si estigués fent un cafè amb l'autor en alguna terrasseta a la fresca i ell m'estigués parlant sense cap pretensió alliçonadora. És la seva opinió, és la seva  manera de veure i de sentir,  diu ell. Ens explica moltes coses de la seva vida i de la seva manera de veure el món.

M'han cridat l'atenció un parell de fragments, evidentment perquè diuen molt de mi i de la meva manera de llegir:

"Em faria molt feliç que les meves novel·les provoquessin en els lectors una sensació física, per lleu que fos, semblant a la de la profunda escalfor de les aigües termals, perquè jo mateix he llegit molts llibres i he escoltat molta música buscant aquest tipus de sensació.

Hem de confiar, sobretot, en el que sentim nosaltres mateixos. Tant és el que digui la gent. Tant és per a qui escriu com per a qui llegeix, no hi ha cap criteri més valuós que aquesta sensació."

H. Murakami

M'alegro moltíssim de fer feliç a Murakami, encara que ell no ho sàpiga, perquè jo llegeixo així. Sempre així, buscant aquesta sensació i en els seus llibres la trobo moltes vegades. Una sensació prou inexplicable com per acceptar i donar per bona la seva metàfora de les aigües termals, que busco sempre quan llegeixo i va incorporada en moltes de les seves novel·les.

Parla dels seus temps d'estudiant i diu això:

"Llegia llibres  de totes les menes imaginables, els devorava de cap a cap, com si els llancés a paletades en un forn encès. Estava sempre tan atrafegat llegint-los i assimilant-los un per un - tot  que també n'hi havia molts que no acabava d'entendre -  que gairebé no tenia temps per a res més. De vegades penso que va ser una sort, encara que no ho sembli. Si m'hagués fixat en el que m'envoltava i m'hagués  parat a pensar seriosament en els artificis, les contradiccions i les fal·làcies que hi havia pertot arreu, potser hauria acabat en un carreró sense sortida i m'ho hauria passat força malament." H. Murakami

Les pàgines que segueixen són aclaridores per explicar aquest tema que em sembla molt important, però no vull posar una citació molt llarga. Jo crec que tots els lectors que hem llegit amb avidesa ens hi podem trobar reflectits d'alguna manera. Llegim perquè ens agraden més els llibres que el món. Busquem un refugi, busquem un lloc on sentir-nos còmodes, potser fins i tot compresos,  busquem diferents interpretacions de la realitat, busquem maneres de mirar menys habituals, busquem companyia, busquem solucions... i busquem milions de coses més.

Que Murakami us acompanyi...