Encara és tardor
i ja duc una imatge d'hivern en el meu cor.
D'un despullament,
d'una fragilitat al descobert.
Guardo cada fulla que cau
com un record càlid
que pugui escalfar
el fred de la neu d'un hivern sense fi.
divendres, 12 d’octubre del 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...